Per començar…

Primera entrada.  Em senc profanant allò que fins ara estava tan net. Aniré amb cura, no voldria trencar la “màgia” del moment.

Supose que hauré de fer alguna presentació, tot i que no crec en la sinceritat de les presentacions. Podria dir-vos mil coses, però la veritatés que, en un món amb una dinàmica tan i tan accelerada, res no m’assegura que dintre a un temps no acabe per contradir el que ara mateix estic pensant tan convençudament.

El que sí que us puc dir són els motius pels quals he decidit escriure un blog d’aquests. Supose que el més important és que des de fa un parell d’anys formava part d’una d’aquestes comunitats virtuals tan adequades a edats on els interessos són ben banals, hormonitzats i forçadament homogenis (jo mai gosaria emprar les paraules “inmaduresa” i “adolescència”), i ja fa algun temps que veig coartada la meva llibertat d’expresió, ja que si actualitzara amb els temes que de veritat m’interessen, de segur que m’acusarien, com a mínim, de pedant. Així, he decidit escriure’n un d’aquests, on tal vegada les meves idees tampoc interessen ningú, però també és cert que només ho llegiran persones predisposades a obrir la seva ment, no a jutjar-me.

La casualitat ha volgut que sigui un 1 de gener, però en realitat es tracta d’una casualitat un tant causal, ja que porta cert temps prenent forma la idea en la meva ment, i avui m’he acabat per decidir, segurament empentat per tant connotada data. A més, ve que ni pintat, ja que fins la difusió d’aquesta global eina de comunicació i pornografia, l’únic blog (diari) que coneixiem al meu poble era el d’un llibre “ultrasecret” on hom podía escriure tot allò tan “interessant” que li ocorria.

Res més, que crec que ja m’he esplaiat massa. Per conclusió diré que tot el que llegireu ací será el fruit d’una ment que porta creixent des de 1987, i que espere que continue creixent, si més no,  mentre la seva gàbia que li fa de cos continue el seu periple pel món que coneixem.

Benvinguts

Vint-i-un anys, deu mesos i un dia